Aquesta és una obra misògina, sí. La més misògina de la literatura catalana. Però també és una conya. L'obra va ser escrita al voltant del debat sobre la condició femenina que existia al segle XV, amb una allau d'obres a favor de les dones i una altra en contra. Qui la deia més grossa, triomfava. I Roig excel leix en l'exabrupte. Un exabrupte que vol arribar per primera vegada al públic general i sortir de la universitat.