José Moreno Arenas, nascut a Albolote —a dotze quilòmetres de Fuente Vaqueros, el poble del poeta i dramaturg més universal de La Vega de Granada, i ben a prop també de Valderrubio, l’Asquerosa de les tragèdies andaluses— i del tot familiaritzat amb l’obra i la biografia de Lorca, podria semblar predestinat a seguir la seva estela, però no va ser fins fa relativament poc que va tenir una mena de revelació en sentir-se de sobte transportat o immers dins un autèntic escenari lorquià, i això el va portar a escriure

El inframundo (2014). Aquesta peça, sorgida com una reivindicació del teatre surrealista de Lorca i un apropament a l’home en detriment del mite, seria el germen i inequívoc antecedent de l’obra que aquí presentem. En totes dues es contraposa l’estètica costumista amb aquella altra decididament avantguardista i experimental.