Mikhaïl Lérmontov (Moscou, 1814 – Piatigorsk, 1841) va ser un poeta impulsiu, apassionat, profundament pessimista, condemnat a l’exili, amb una obra breu i intensa com la seva vida, escapçada per un duel. Després de Puixkin, el seu referent de joventut, és el creador que millor reflecteix els conflictes de la Rússia del seu temps, esqueixada entre l’ordre tsarista i les primerenques aspiracions democràtiques d’una part de la noblesa. A més de destacar com a narrador en prosa amb els relats entre...