Que potser no ho són, mesura, les vides de cadascú? No cal entendre, és la resposta d'aquesta GUIAURBANA perquè la poesia no és ambició sinó una manera d'estar sol en què el vers pretén encarnar:Sobre el mar negre on els estels s'ofeguen, ben poc separa els records veritables dels que inventen els homes.Ahir la ciutat ja hi era, antiga. I ara en perdura el llambreig d'un temps desfet. Estremits de solitud, havíemensopegat up a up amb el desfici. Noies i nois que l'atzar va arreplegar com cartes de la baralla. Vigia untemps rigorós.

Josep Cuello Subirana (Manresa, 1948) és biòleg i escriptor. Ha donat a la impremta una diversitat d'obres dedivulgació científica i estudis i reculls sobre el vessant popular de la història natural, entre els quals Els nomsdels bolets (2007), Passió Boletaire (2011) i ‒juntament amb la seva germana Pilar‒ La cuina dels bolets(1988).Té publicats els poemaris Qui és més bèstia (2014) i La pols que calla (2017), així com ‒amb el col·lectiu'enVers'‒ Cadències (2015) i En l'angle de la tarda (2017), tots dos dins la col·lecció Ònix Poesia. És autor aixímateix de l'aplec Natures i romanços del Pirineu (1998), de les novel·les Aigua Molla (2015) i La capsa deDillenius (2020) i també de la biografia Metge a Menorca: Simon Vidal Sintas (Maó, 1899-1950), que just s'acaba d'imprimir.