El silenci no és tan sols absència de soroll. En el passat, els homes d'Occident assaborien les profunditats i els matisos del silenci. El consideraven la condició per al recolliment, per a la meditació, per a l'oració, per a la fantasia, per a la creació; sobretot com el lloc interior d'on emergeix la paraula. Avui dia és difícil estar en silenci. La societat imposa rendir-se al soroll per tal de ser part del tot en lloc d'apostar per l'escolta d'un mateix.

En aquest llibre, s'ha reeditat amb la traducció revisada, Alain Corbin recorre els signi­ficats del silenci de la mà d'alguns dels grans escrip­tors i pensadors de la història dels últims segles. L'autor no només hi analitza el silenci, sinó que fa que el lector en senti l'emoció gràcies a la forta càrrega estètica de les obres que ressegueix. D'aquesta manera, l'evocació del silenci, «de la seva riquesa i de la força de la seva paraula, pot contribuir a reaprendre a guardar silenci, és a dir, a ser un mateix».

Alain Corbin (Lonlay-l’Abbaye, 1936) és un historiador francès, catedràtic emèrit d’història de la universitat de La Sorbona (París). Especialitzat en la història social i de les representacions del segle XIX i precursor de la història de les sensibilitats, actualment és l’historiador francès més traduït arreu del món i una de les principals figures de la historiografia en l’àmbit internacional. Entre les seves publicacions destaquen "Les filles de noce: misère sexuelle et prostitution au xixème siècle" (Aubier, 1978), "Les cloches de la terre: paysage sonore et culture sensible dans les campagnes au xixème siècle" (Albin-Michel, 1994) i "Le mer: terreur et fascination" (Seuil, 2004). A més, ha dirigit obres col·lectives com "L’avènement des loisirs. 1850-1960" (Flammarion, 1995) i "Histoire du corps" (Seuil, 2005-2006).