El poemari Homei d'en Manel Queralt és una cosmogonia en què es posaen circulació el naixement i desenvolupament de tota una sèrie de forces,més o menys espectrals, que han de fer front a les vicissituds de la sevaexistència. Una existència, val a dir, erràtica, nòmada, paradoxal, velleïtosa. Ens trobem amb éssers que són ombres, energia no encarnada,en què el vaivé entre presència i absència cobra una dimensió ontològicafonamental. D