Ignosi es el darrer poeman de Màrius Sampere. La seva poesia té l'agosarament i l'ambició dels millors mestres, però no l'inspiren ni la mera acumulació de coneixements -sempre limitadíssima per a cada cervell humà- ni la saviesa de qui se sent empès per la consecució d'un equilib|ri, d'una certa reconciliació amb el món. S ampere, que el considera caòtic, arbitrari, capriciós, no hi vol fer les paus.