És un fet cada vegada més reconegut que la política europea del segle XXI serà una política d'identitat, davant de la política del segle XX, mès centrada en aspectes socials i econòmics. És un fet també que els debats académics sobre multiculturalitar solen tractar el temes centrant-se en una dimensió. En el moment actual del debat, el que falta abordar són les interaccions entre diverses formes de multiculturalitar. El present estudi es planteja aquesta qüestió en el context de Catalunya, on s'interrelacionen dos processos: el procés ja existent de demandes d'autogovern de nacions meoritàries i el nou procés que resulta de inmigració.

La pregunta sobre quins són els efectes mutus quan dos processos coindiceixen hitòricament en un context determinat tè unes implicacios teòriques i institucionals importants per al futur desenvolupament de cada una de les formes d'expresió de la multiculturalitat. En el cas de Catalunya, les relacions tenen un significat vital, ja que segons como es gestionin poden provocar tant noves oportunitatas com rretocessos dins de cada un des processos. El que està clar és que les demandes de respostes institucionals als interrogants que plantega la interacció entre inmigració i govern tenen el carácter poític d'estar decidint com viuran les generacions futures.