El rei Jaume I és la figura central en la història dels països que van formar la Corona d'Aragó. Ell mateix va voler que així fos considerat i, per això, va dictar personalment un llibre d'història, la seva autobiografia, el Llibre dels fets, perquè les seves gestes quedessin gravades per sempre en la memòria futura. Però, ¿què hi ha de veritat en aquest llibre? Rei de personalitat complexa, a vegades turmentada, sempre fortíssima, Jaume I, gran polític, va tenir una precoç sensibilitat pel que fa al valor de la seva imatge pública i a la importància de la seva comunicació. Prendre, doncs, El llibre dels fets com un relat històric ajustat a la realitat, com han fet la majoria d'historiadors antics i moderns, pot haver forjat una imatge esbiaixada de Jaume I. Lluny de tota celebració retòrica, ara, per primer cop, Stefano Maria Cingolani fa una revisió crítica d'El llibre dels fets, i presenta una nova biografia de Jaume I en què aprofundeix en els detalls més íntims de la seva psicologia i de la seva acció, tot fent emergir un rei diferent al que estem acostumats, un rei inèdit i, alhora, més viu, humà i proper.