Jaume Serra Húnter (Manresa, 1878 – Cuernava, 1943) és un personatge públic molt remarcable de la història catalana moderna. Durant els convulsos anys trenta del segle XX, va ocupar càrrecs importants tant en l’àmbit acadèmic (degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, rector de la Universitat de Barcelona) com en l’àmbit polític i social (diputat, president del Parlament de Catalunya, regidor de Cultura per Barcelona, president de la Secció Catalana del Socors Roig Internacional, etcètera). Amb la derrota del bàndol republicà, hagué d’exiliar-se, primer a França, després a Mèxic. Com no podia ser altrament, en el llibre que teniu a les mans, la figura pública de Serra Húnter és examinada, rescatada i recordada. Al mateix temps, però, els capítols que l’integren aborden les temàtiques filosòfiques en les quals prengué part i, sobretot, posen l’accent en la decisiva contribució que Serra Húnter va fer per a la consolidació de la filosofia catalana del primer terç de segle XX.