'Kannjawou' és una paraula criolla haitiana per a una celebració espectacular. I això és precisament el que és aquest llibre: un jubileu de totes les coses haitianes: les alegries i riqueses de la seva cultura i la tristesa de la seva història.

Cinc joves a punt de ser adults somien en va amb un futur al miserable barri de la rue de l'Enterrement, prop del gran cementiri on fins i tot els morts han de lluitar per trobar un lloc. Davant la violència de les relacions socials i els danys causats per dècades d'ocupació militar-humanitària al seu país sota el control de la comunitat internacional, el seu únic mitjà de subsistència és la fantasia de revolucions improbables, els ensenyaments del "petit professor" i la seva vasta biblioteca, o les ordres de ma Jeanne, ferotge guardià de les regles elementals de la humanitat, regles que els rics i els representants intercanviables de les ONG planetàries ignoren alegrement. A aquests darrers, al vespre, els agrada desplomar-se al “Kannjawou”, un bar local tan pintoresc com autèntic als ulls dels visitants desinhibits que estan sobreentrenats a apartar la mirada decididament de l'infern normal que viu un poble simplement ocupat en no morir.

A la cultura popular d'Haití, la paraula "kannjawou" designa originàriament celebració, compartir. Però en quines celebracions pensar quan el patiment, que fa envellir massa ràpid, porta a la resignació fins al punt de destruir la solidaritat de les primeres comunitats?

Evocant de manera brillant la dimensió combativa de la qual tota la seva obra porta el rastre ardent, Lyonel Trouillot escenifica a Kannjawou la tragèdia d'un Haití que, sota el domini de qüestions que no li són pròpies, presa d'ostatge per les desigualtats, els jocs de poder i la precarietat, deriva en la seva pròpia història, privada de qualsevol projecte col·lectiu redemptor.

“Una novel·la notable sobre Haití, el poder de les paraules i la inutilitat de la història.” – Adam Hocker.