L?Oliwier H. ressegueix el fil del que va quedar inacabat a Mariona Cohen, algunes qüestions que havien romàs allà aparentment sense resoldre s?aclariran ara per al lector, i d?altres que semblaven ben tancades desplegaran en aquest text la seva ració de pressentit infortuni. En el mapa hipotètic de la geografia de ficció d?aquesta nova novel?la, els tres inspectors de la policia catalana que a l?anterior volum apareixien gairebé sense voler però que aquí veuran com se?ls gira la feina i la contextura els exigeix erigir-se en protagonistes, tindran competències sobre tot el que allà s?esdevé sense veure limitades les seves observacions amarades sempre d?àcid sulfúric, ni restringida la seva mirada policial que no trobarà entrebancs aliens ni fronteres absurdes dins del seu propi territori. Res no és el que sembla, i els tres ho saben, com saben també que la tragèdia, i les petites tragèdies que capgiren la vida de tothom no necessiten que l?argument de cap ficció criminal més.