La conservació, recuperació i divulgació del patrimoni industrial i de la memòria obrera són clau per a entendre la realitat valenciana i espanyola del segle XXI. És per això que, coincidint amb la commemoració del 40 aniversari del cessament de l'activitat dels Altos Hornos del Mediterráneo (AHM) de Sagunt (5 d'octubre de 1984), s'ha organitzat l'exposició 'La Batalla de Sagunt, 1983-1984. Conflicte social i fotoperiodisme' -presentada al Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València i a l'Ajuntament de Sagunt-, que ens aproxima, a partir del treball dels periodistes gràfics que van recollir testimoni visual dels fets, a aquells llargs mesos d'intens conflicte social protagonitzat pels treballadors i les treballadores d'AHM i tot el poble saguntí en lluita per conservar una empresa i uns llocs de treball que, en el cas del nucli del Port de Sagunt, simbolitzaven una cultura del treball i una forma d'entendre les relacions socials i els llaços identitaris de la col·lectivitat. Aquesta nova aproximació ha estat possible gràcies a la recuperació de negatius, la majoria inèdits, pertanyents als fons de la Universitat de València i als arxius personals de fotoperiodistes que van cobrir aquell conflicte.La conservación, recuperación y divulgación del patrimonio industrial y de la memoria obrera son clave para comprender la realidad valenciana y española del siglo XXI. Por ello, coincidiendo con la conmemoración del 40 aniversario del cese de la actividad de los Altos Hornos del Mediterráneo (AHM) de Sagunt (5 de octubre de 1984), se ha organizado la exposición 'La batalla de Sagunt, 1983-1984. Conflicto social y fotoperiodismo' -expuesta en el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València y en el Ajuntament de Sagunt-, que nos aproxima, a partir del trabajo de los periodistas gráficos que recogieron el testimonio visual de los hechos, a aquellos largos meses de intenso conflicto social protagonizado por los trabajadores y las trabajadoras de AHM, así como por todo el pueblo saguntino, en su lucha por conservar una empresa y unos empleos que, en el caso del núcleo del Port de Sagunt, simbolizaban una cultura del trabajo y una forma de entender las relaciones sociales y los lazos identitarios de la colectividad. Esta nueva aproximación ha sido posible gracias a la recuperación de negativos, en su mayoría inéditos, pertenecientes a los fondos de la Universitat de València y a los archivos personales de fotoperiodistas que cubrieron aquel conflicto.