Una ferida pot arribar a tancar-se, a guarir-se, per. mai se nÆanirà del tot. Deixarà un record impossible dÆesborrar. De la mateixa manera que, a la pell, les ferides es converteixen en cicatrius i deixen la seva marca per sempre, passa el mateix amb les ferides que són internes: queden tatuades a lÆànima. La cicatriu que perdura és un llibre sobre l'anorèxia, sí, per. també és un llibre sobre aprendre a sobreposar-se a les ferides, a no mirar-se-les de reüll. Profund, honest i audaç, és la hist.ria dÆuna jove que, arrel dÆun trastorn de la conducta alimentària, aprèn a mirar-se el seu cos, els seus amics, la seva família, la seva relació amb Déu i la seva vida des dÆuna nova perspectiva. La recerca dels æper quèÆ pot complementar-se amb la recerca de la sortida del laberint. De fet, resulta necessària: conèixer lÆorigen ens ajuda a arribar a la fi, per. és important centrar-se en la fi i no quedar-se estancat a lÆorigen.A La cicatriu que perdura, la Nuria Casas brinda un testimoni dÆesperança i il·lustra autobiogràficament com tot all. que ens passa pot ser per a bé.