He tingut la gran sort de néixer en una família nombrosa i amb un arrelat, profund i, m’atreviria a dir, especial sentit de l’humor. De la meva àvia vaig aprendre dites que no he sentit en boca de ningú més. Sentències com «Déu me’n guard d’un ja està fet», expressions com «Endevinati el grandi secreti!» o advertències del tipus «Nena, no beguis més aigua o et quedaràs hidròpila» eren el pa de cada dia a la meva infància. Haig d’agrair que m’hagin ensenyat a mirar el món per un forat, a fer ús de la ironia, a somiar truites i també a enfadar-me només per les coses per les quals val la pena enfadar-se. Em sembla que és de la barreja de tot això d’on surten els meus contes. De tot això, de les trompades que m’he fumut i del munt de converses que he sentit anant amunt i avall amb la Renfe.

Assumpta Mercader Solà (Malgrat de Mar, 1966) es dedica a explicar contes per a petits i grans i també treballa com a actriu i titellaire. Explica contes de grans autors com Mercè Rodoreda o Quim Monzó, és una apassionada de les llegendes i les rondalles i també ha estrenat tres espectacles de narració de contes propis. L’últim, «La dona que somiava mariatxis», amb acompanyament de Pau Romero a la guitarra elèctrica.

La dona que somiava mariatxis és el seu primer llibre de contes per a adults però ja té publicats un munt de contes per a infants escrits amb Lídia Massó.

www.assumptamercader.cat