L'escriptura de la memòria és un recorregut vibrant per la historiografia del segle XX que combina admirablement el desenvolupament de la teoria amb l'exposició dels autors i les obres concretes. Repassa els corrents que han dominat la disciplina històrica durant el segle passat: els positivismes d'entresegles, els historicismes d'entreguerres, l'eclosió i desenvolupament de l'escola dels Annales, els marxismes i els estructuralismes de la llarga postguerra associats a una història de caràcter socioeconòmic, l'eclosió del postmodernisme i dels girs lingüístics i antropològics en els anys setanta, la crisi dels anys vuitanta, la recuperació de vells temes i metodologies a través de les noves històries, el gir cultural dels anys noranta i, per fi, allò que l'autor denomina el recurs a les terceres vies, que sembla dominar el panorama historiogràfic actual. El resultat és un llibre apassionant, escrit amb una lucidesa i claredat certament cridaneres, que es convertirà en una ferramenta indispensable per als professionals de la història en general, per a els estudiosos d'altres ciències socials (filosofia, literatura, sociologia, antropologia, lingüística), que han d'utilitzar tantes vegades les ferramentes de la disciplina històrica, i, per fi, per als alumnes de segon cicle de la carrera d'història, que s'enfronten per primera vegada a la dimensió més teòrica de la disciplina.