La lliçó d’,Auschwitz és el repte de pensar l’,ètica i la pedagogia a partir de l’,experiència del mal. Ningú no coneix el Paradís, i si algú hi ha sigut, no ha tornat per explicar-ho. En canvi, hi ha algú que ha contemplat el mal, i ha tornat, i ens ha pogut transmetre la seva experiència.Joan-Carles Mèlich es pregunta en aquest llibre per què l’,humanisme ha sigut tan fràgil davant la qüestió d’,Auschwitz: ni la literatura, ni la ciència, ni l’,art, ni la música, ni la política no han evitat les grans catàstrofes, de les quals Auschwitz és el símbol. Cal una reflexió filosòfica, antropològica, ètica i pedagògica per veure quina lliçó hauríem d’,extreure d’,Auschwitz per tal que no es torni a repetir aquest terrible esdeveniment. Perquè Auschwitz no és un problema alemany o jueu, sinó un problema de tota la humanitat. Mèlich s’,enfronta a la qüestió d’,Auschwitz a partir de la proposta d’,una ètica no basada en el deure sinó en la situació de l’,ésser humà en la història: es tracta d’,una ètica de la situació, de la relació, de la interpretació i de l’,experiència, és a dir, d’,una ètica de la finitud.