La llum constant és un llibre que parla sobre el temps i la pèrdua. Amb aquest llibre, Susanna Rafart culmina i tanca un cicle format per L’ocell a la cendra (Labreu, 2010) iLa mà interior (Meteora, 2011). A partir d’un vers del poeta John Donne, l’autora traça una biografia amorosa de l’absolut on la realitat perd els seus límits per abraçar un diàleg intens amb el llenguatge de l’esfondrament, la tenebra i el crit. El símbols d’aquest llibre prenen el registre de poetes com Sant Joan de la Creu, Salvador Espriu o dels últims llibres de Maria-Mercè Marçal.