Corre el mes d’octubre del 1789. Maria Antonietad’Àustria, la reina de França, trepitja per darreravegada els jardins del Trianon. A partir d’aleshores,el seu serà un lent i angoixós caminar cap a laguillotina. En aquells moments són nombroses lespersones que fugen de França amenaçades per laRevolució. Élisabeth Vigée Le Brun, que, malgratla seva joventut, s’ha convertit en una retratistadestacada de la cort, es veu obligada a deixar enrerellar, fama i família, i, acompanyada per la seva filla,fuig de París. La relació que l’uneix a la reina és unmotiu suficient perquè s’hagi posat preu a la sevavida. Durant una fugida tan anguniosa com incerta,Élisabeth recorda com ha estat la seva existència iles dificultats que, a causa de ser una dona, troba enel camí de la professionalització com a artista. Desde l’exili, Élisabeth rep la notícia que Maria Antonietaha estat guillotinada. La reina ja no existeix. I, ambella, ha deixat d’existir, també, aquella jove retratistaconeguda com la pintora de la reina.