No hi va haver al segle XX teoria científica que provoqués un debat tan gran en la filosofia com la teoria de la relativitat. L'empirisme veia en la relativitat la ratificació del fenomenisme, un projecte epistemològic en què es van embarcar les seues ments més brillants: Russell, Whitehead, Carnap i el científic Ernst Mach. Al llarg de tres dècades, van tractar de justificar que la relativitat encarnava l'ideal d'una ciència sense metafísica, un reforç definitiu per a una filosofia científica allunyada de l'especulació de la filosofia tradicional. De la seua lluita per connectar la relativitat amb l'experiència sensorial quotidiana va sorgir el marc epistemològic en què es desenvoluparia el positivisme lògic. Aquest volum pretén aclarir l'impacte en el pensament filosòfic de la revolució física introduïda per la teoria de la relativitat.