"El Sofista" de Plató es considera una de les obres més grans de la història de la filosofia, però els estudiosos s’han mostrat tímids a l’hora d’enfrontar-se al problema central del diàleg. Per a Plató, definir el sofista és el problema filosòfic bàsic: qualsevol investigador s’ha d’encarar al «sofista dins nostre» per tal d’assegurar la possibilitat mateixa del diàleg i de la filosofia contra el contraatac sofístic.

La connexió filosòfica entre el Japó i Catalunya: camins de comprensió global

Prefaci

Divisió del Sofista

1. COM LLEGIR EL SOFISTA

2. EL SOFISTA I EL FILÒSOF

3. COM APAREIX EL SOFISTA

4. ANÀLISI DE L’ESTRUCTURA DE L’APARENÇA

5. L’APARENÇA I LA IMATGE

6. EL CONTRAATAC SOFÍSTIC A LA FILOSOFIA

7. LA DEFENSA FILOSÒFICA CONTRA L’ART SOFÍSTIC

8. LA DEFINICIÓ FINAL DEL SOFISTA

Bibliografia

Index locorum

Índex general

Noburu Notomi és catedràtic de filosofia al Departamentde Filosofia de la Universitat de Tòquio (Japó) i actual degà de la seva Facultat de Lletres i Escola de Postgrau d’Humanitats i Sociologia. Autor de nombrosos estudis sobre Plató i els sofistes, tant en llengua anglesa com en japonès, a més de la seva reconeguda monografia sobre el Sofista, és autor del llibre "Plató: l’actualitat de l’estat ideal" (Tòquio: Keio UniversityPress, 2012) on presenta la recepció de "La República" en el Japó modern, estudiant com els filòsofs japonesos l’empraren per pensar la naturalesa de l’estat ideal i quina rellevància continua tenint per al món contemporani. Ha estat president de la "International Plato Society" (2007-2010); és membre de l’Associació filosòfica del Japó i integrant del comitè directiu de la Federació internacional de societats filosòfiques (FISP).