Salvador Macip reprèn el «biohumanisme racionalista» i es proposa comprendre'n els mecanismes i, així, arribar a controlar-los i modificar-los per construir societats millors.

Eros i Tànatos ens remeten al principi i al final de la vida, als dos extrems entre els quals transcorre l’existència humana, si més no tal com l’hem pensada en termes culturals a l’empara tant de les disciplines humanístiques com de les científiques.

Donant continuïtat a l’assaig "¿Què ens fa humans?", Salvador Macip reprèn el «biohumanisme racionalista» com a mètode per analitzar l’impacte d’aquests dos moments determinants en la nostra existència. Es proposa comprendre’n els mecanismes i, així, arribar a controlar-los i modificar-los per construir societats millors.

Aquest assaig parla de sexe, de gènere, d’incertesa. I també de la família, de la monogàmia, del patriarcat, de la immigració, de l’amor i de l’odi, entre molts altres temes que els darrers temps han adquirit un protagonisme notable a l’hora de definir-nos i d’organitzar la nostra vida individual i en grup. Entendre els processos biològics i evolutius de la nostra espècie ens ha de permetre transgredir els patrons que sovint ens constrenyen des del naixement fins a la mort.