En una terra on encara avui la gent no es casa ni per l’església ni pel jutjat, sinó pel restaurant, i on els negocis no es tanquen a l’oficina, sinó al sopar de feina, el ritual del brindis personalitzat amb cadascun dels comensals juga un paper tan important, que fins i tot els abstemis han de buscar-se algú que els acompanyi als sopars de compromís perquè brindi en el seu nom. Al marge dels jocs socials del banquet, van sorgir a la Xina una sèrie de poetes, pensadors, cal·lígrafs, lluitadors d’arts marcials i altres borratxos místics que van convertir l’ebrietat en un camí exultant de saviesa i creació.

Aquesta obra és un recorregut pels diferents accents de l’ebrietat xinesa, una tradició mil·lenària que el segle passat també va interessar els poetes catalans. Conté trenta-tres poemes i fragments filosòfics sobre l’ebrietat directament traduïts del xinès per Manel Ollé, al costat de tres poemes, també ebris, versionats per Marià Manent, Josep Carner i Joan Ferraté.

Manel Ollé (Barcelona, 1962) és professor d’estudis xinesos a la UPF. Ha publicat els llibres de poesia De bandera Liberiana (Columna, 1994) i Mirall negre (Proa, 2002), Bratislava o Bucarest (Edicions 62, 2014) i Un grapat de pedres d’aigua (Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona, Labreu, 2021). Ha fet també les antologies de contes Combats singulars: antologia del conte català contemporani (Quaderns Crema, 2007) i The Book of Barcelona (Reading the City, Comma Books, 2021). Escriu sobre llibres en uns quants mitjans de comunicació. Ha traduït Tao. Fragments del camí del vell savi xinès (Akiara, 2017), L’obra mestra desconeguda d’Honoré de Balzac (Quaderns Crema, 1997), El sentit de la literatura de Gao Xingjian (Empúries, 2004) i el recull Contes estranys del pavelló dels lleures de Pu Songling (Quaderns Crema, 2001). Ha antologat i traduït el recull Pedra i pinzell. Antologia de la poesia clàssica xinesa (Alpha, 2012). Ha publicat també assajos i articles sobre història xinesa.

Aquesta plaqueta és la número 19 de la col·lecció Envinats, que vincula la vinya i el vi amb les arts i la creació.