Les cartes d'Antoni Roig Figueras que es transcriuen i s'anoten en aquestllibre poden semblar, a ull nu, anodines i sense gaire interès. Però la sevalectura atenta i les notes d'Andreu Suriol Ribé ens permeten anar mesenllà de l'anècdota i de la simple descripció i apropar-nos des de laquotidianitat a una trajectòria, en part excepcional, i a una època: els anystrenta del segle XX.