Aquesta és la primera traducció publicada del castellà al català per Joan Todó. Gonzalo Torné progressa cap a l’interior d’unes vides plenes de gargots i n’extreu petites meravelles. Els contes de Torné tenen la virtut d’inscriure’s en la tradició de la millor narrativa castellana del segle XX, la de Juan Benet i Javier Marías. Té la capacitat d’indagar en la condició humana a partir de situacions quotidianes amb una prosa de ritme trepidant, on cada moment sembla esdevenir essencial sense que sigui culminant. Torné ens despulla i disecciona amb precisió i ironia. Un nen descobreix l’agitació de la vida adulta i ja no pot esperar més: vol començar la vida de debò, superant la moral d’estiu i la lectiva. Una jove en la trentena completa la seva educació sentimental a través de les provatures i insatisfaccions dels seus amants en una impressió de desplaçament continu. Un escriptor ens parla de l’èxit, els seus efectes secundaris i els secrets dels circuits d’adulació mútua. Una bella dorment envellida i solitària ha de rebre una misteriosa visita que posi un xic d’ordre i així poder fer coses de gent viva. Personatges ben propers que per molt que es repensin no podran aturar l’esveradora brevetat de les dècades...