Hi havia la metàfora d’aquell úter matern

en la cavorca immensa a Vilenica,

la cova que acollia multituds,

endinsada en el fons de la bellesa

per al plaer dels ulls i la paraula,

mentre des de la llum a la foscúria

baixàvem o ascendíem a l’oblit,

un present impensat de plenitud.