Durant la dècada del segle XIX, una nova oligarquia, originada a cusa de les grans transformcions propiciades pel liberalisme , van monopolitzar tots els poders, configurant un estat fortament centralitzat, en considerar que aquesta estructuració administrativa era la més beneficiosa per conservar el seu presomini. Contra els esmentats plantejaments van sorgir diferents oposicions, que en el cas concret de Catalunya, foren coartades mitjançant la institucionalizació de l'estat de setge, queá es convertí en la forma habitual de governar el principat, malgrat ser una determinació no concordant amb les lleis constitucionals. A partir dels condicionaments indicats, aquesta conjuntura es perllongarà i fou fonamental per determinar les relacions entre Espanya iáCatalunya.