Cal estar sempre ebri. Tot és això: és l'única qüestió. Per no sentir el pes horrible del Temps que us destrossa les espatlles i us empeny cap a terra, us heu d'embriagar sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com us vingui de gust. Però embriagueu-vos.

Charles Baudelaire (París, 1821 – 1867) crea una obra que és el París de la seva època; una ciutat que, segons ell, representa tot allò a què s’enfronta l’home modern. El brogit de la vida urbana —que el repugna i l’atrau alhora— és l’escenari d’on extreu la inspiració per als seus poemes i assajos. Baudelaire és el gran pioner de la poesia en prosa i, amb permís de Poe, de la figura del flâneur literari. A Editorial Flâneur el venerem.

A L’spleen de París Baudelaire inaugura magistralment el gènere del poema en prosa i ho fa amb una grandesa que cap altre poeta serà capaç de superar. És un llibre que condensa les contradiccions a què aboca la vida a les grans ciutats.