Una cultura no és pas monolitica, sinó que apareix estratificada per donar resposta a les necessitats dels diversos segments de població. L'edició francesa de Big brothers i L'Etranger d'Albert Camus formen part de la mateixa cultura. El mateix passa amb un poema de Lorca, posem el cas, i una portada de "Pronto" amb el rostre de Belén Esteban. Arribats aquí, possiblement el lector no sabria fer-ne l'equivalència amb la cultura catalana. Quin és el motiu d'aquest fet? Potser és que els catalans no consumim kitsch? O bé és que la nostra cultura és massa menuda per sostenir tota una indústria del kitsch? Potser ens consolaria pensar que aquestes són coses de països poc rigorosos i nosaltres, gràcies a Déu, ens n'escapem. O qui sap si és que simplement no sabem fer la nostra genuïna cultura porqueria per una qüestió d'incapacitat. Realment cal tenir kitsch per ser un país normal? Amb el present assaig es pretén, modestament, donar resposta a aquests dubtes.