La crisi o les crisis en la cultura, enteses com les situacions d'inestabilitat en què apareixen certs fets o fenòmens latents que acaben substituint-ne d'altres, són presents en totes les èpoques, en tots els estadis de l'evolució de les idees, en totes les societats. Amb l'excusa del tombant de segle, és lícit fer una pausa i reflexionar sobre aquesta inestabilitat i preveure'n el desenllaç, encara que provisional. Com es resoldran les crisis que esquarteren la cultura en una societat dita de la informació i del coneixement, però que ha fet -sembla- l'opció pels coneixements considerats útils i d'aplicació immediata?Assagistes compromesos amb les idees, els llibres i la universitat reflexionen lliurement sobre el futur de l'escriptura i la llengua (Jesús Tuson), sobre la pedagogia (Pilar Benejam), sobre la literatura (Jordi Castellanos), sobre la història (Josep Fontana), sobre la tecnociència (David Jou) i sobre la indivisibilitat de la cultura (Ricard Torrents). Partint de les respectives especialitats, tracten d'avançar-nos-en les tendències mitjançant hipòtesis, conjectures i atenent la possibilitat i la impossibilitat, la probabilitat i la improbabilitat que es realitzin.