Mossèn Ballarín no ha volgut escriure les memòries que li han reclamat diversos lectors i també personalitats com Josep Benet, però ha bastit una obra única i original que conté i explica la seva visió del món i les seves vivències. Josep M. Ballarín és un home lliure i polèmic, divertit i profund, afable i incòmode, popular i elitista. Amb paraules del seu amic Jordi Pujol, és “un capellà culte que de vegades es fa passar per mossèn Tronxo”. “Si hi ha algú poc convencional, és ell”, en va dir Pasqual Maragall. La seva heterodòxia li ha comportat més d’un problema, però no li ha impedit ­-al contrari- la creació d’una obra literària de gruix, des de Francesco, l’any 1967, fins avui.

Jaume Huch, que coneix com pocs la persona, el personatge i l’obra de Josep M. Ballarín, ha llegit, rellegit i subratllat els seus textos i n’ha extret el canemàs que és la base de les seves idees i el seu pensament. Són textos breus, frases i aforismes, agrupats per temes, sovint interrelacionats, que confegeixen el retrat estimulant d’un dels intel·lectuals més lliures i originals de la seva generació.