A pagès, dels animals de tir en deien motors de sang, perquè eren la força imprescindible per a fer la majoria de tasques. Motor de sang parla de l’empenta descoberta dins nostre quan el pas del temps s’obstina a voler fer-nos creure que hem acomplert la part més important i llarga del viatge personal. Ens fa present l’energia que impulsa a practicar l’autèntica llibertat, no els passatemps disfressats d’ella, ni la sacrificada voluntàriament o per por, sinó aquella llibertat que només exercim amb prou valentia quan arribem a la maduresa. El poemari mostra la força retrobada quan crèiem que l’acabàvem, la lluita particular per a aconseguir l’objectiu al qual quasi havíem renunciat, manifestant-se en un temps en què ja no pensàvem posseir un esperit reivindicatiu. S’adreça amb ironia a la mateixa autora i a l’entorn i opina sobre l’escoltat i el viscut. Hi llegirem la reconciliació amb nosaltres mateixos, el camí de l’autoestima i el valor de no claudicar dels projectes vitals.Biografía del autorNati Soler Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959). És modista i poeta, però també escriu teatre i narrativa. Entre els seus llibres trobem Les dents del gat (Premi Vila de Martorell 2003), La casa amb set butxaques (Premi Grandalla 2008), La lentitud del ramat (Premi Màrius Torres 2014), Diuen… escrits propers (Cossetània, 2016) o Cadells de gat (Ònix, 2020). Col·labora en premsa local i participa en recitals. Alguns dels seus poemes han estat musicats per la compositora Carlota Baldrís. És membre del grup Art Polièdric. Ha treballat amb l’expert en pedra seca Josep Vallès, amb la pintora M. Teresa Baltasar i amb la fotògrafa Olga Pros Jané. Continua conreant projectes.