Sense paraules. Vam quedar sense paraules. Quan Miquel Pairolí ens va confiar l’original d’Octubre i el vam començar a llegir, ens vam emocionar. Acontravent era i és una editorial molt jove. Volíem i volem publicar a la col·lecció Cadaqués llibres de literatura del jo. Llegíem Octubre, un dietari de maduresa destil·lat sense presses, i pensàvem que difícilment hauríem pogut trobar un llibre que exemplifiqués millor la mena d’obres que ens venia de gust editar també sense presses a la col·lecció Cadaqués. Miquel Pairolí el considerava el més personal dels 17 que va publicar. Moltes persones l’han evocat com l’obra més celebrada d’un gran escriptor. Poques vegades un dietari d’un autor català ha tingut una recepció crítica tan unànimement elogiosa. Sense paraules. Vam quedar sense paraules. Quan aquest estiu Miquel Pairolí ens va deixar, els Països Catalans van perdre un dels intel·lectuals més rigorosos dels últims 30 anys, un escriptor i periodista amb una prosa excepcional. Nosaltres vam perdre un amic còmplice en aquesta aventura editorial. Massa aviat. Se’n va anar massa aviat. Però el tenim present llegint-lo. Octubre, que amb el temps agafa un to de testament vital, va rebre el Premi Crítica Serra d’Or 2011 de biografies i memòries. Ara, just un any després de la seva publicació, n’impulsem la segona edició amb la il·lusió que el descobreixin nous lectors. Una tria de fragments de les reaccions que ha despertat el llibre acompanyen el text que l’autor, lúcid i exemplar fins a la mort, va redactar per tal que es llegís en el seu funeral com una nova entrada de dietari per acomiadar-se.Sense paraules. Encara estem sense paraules. Ens costa que ens surtin parlant d’ell. Però tenim les seves.