«La princesa dels Teíi, la bella Peikea, us cobeja: diu que està terriblement ofesa perquè vós no heu volgut compartir el seu jaç. Per això envia aquest guerrer, destinat a sacrificar-vos. Com que no us ha pogut haver de viu en viu, us vol menjar al forn.(...) ùDiu que ahir, cap al tard, vàreu creuar-vos amb ella dintre la boscúria. La princesa va enamorar-se de vós tot seguit. Vós li donàreu proves de cobejança i tot dÆuna la deixeu plantada menyspreant la seva beutat. ùMenysprear-la? ùcridà Lévrier. Straw continuà impassible: ùDiu que una ofensa així es paga amb la vida. Peikea li ha encarregat que no torni sense el vostre cos fet a trossos. Altrament ell no podrà deixar-se créixer mai més el cabell ni llevar-se lÆos humà que hi porta lligat. Així ho manen les lleis canibalesques. Compreneu?» «Peikea ens convida a traslladar-nos a un espai i un temps que no existeixen però que han deixat traces (...) gràcies a escriptors i artistes com Aurora Bertrana i Paul Gauguin.» [Neus Real, al pròleg dÆaquesta nova edició].