A Barcelona, Antoni Pellicer Paraire va estar present a totes les associacions, iniciatives i circumstàncies del món societari i anarquista, tot jugant un paper protagonista durant més de vint anys a la Unió de Noògrafs de la FRE, a la Comissió Federal de la FTRE i a les diverses societats obreres que impulsaren els tipògrafs barcelonins. A nivell teòric també va tenir gran importància, fou l iniciador de la revisió de l estratègia seguida per la FRE i la FTRE que va conduir a l adopció d un anarquisme sense dogmes econòmics, al qual Fernando Tarrida del Mármol va batejar com a anarquisme sense adjectius. Arribat a l Argentina el 1893 i després d uns anys d anonimat, a partir de 1898 va fer aportacions cabdals per l organització sindical del país americà. A Ciencia Social va publicar Conferencias populares sobre Sociología, la seva obra més coneguda i reproduïda, i altrament, i a La Protesta Humana una dotzena d articles sobre l organització obrera (1900-1901) que seran la base de la futura Federación Obrera de la Región Argentina (FORA). L AUTOR: Manuel Vicente Izquierdo (Barcelona, 1954) és historiador especialitzat en la història dels moviments socials a Catalunya l últim terç del segle XIX. Entre les seves obrers destaquen la primera biografia de Josep Llunas (1999); Àcrates. Els tipògrafs de La Academia (2017); la Biografia d Eudald Canivell i Masbernat (1858-1928). També ha investigat i escrit sobre el Franquisme i la Transició. Amb Lo Diable Gros ha publicat Rafael Farga Pellicer (1844-1890). Forjador de l anarquisme català.