Us heu preguntat mai per què utilitzem, de manera espontània, expressions com ara "afluixar la mosca", "escampar la boira" o "passar per la pedra"? Per què ens referim a "l any de la picor" o "a la quinta forca"? Per què "som de la màniga ampla" o "fem campana"? Us presentem, doncs, l origen d un centenar de dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer la procedència. Esperem "no estar carregats de punyetes" en el nostre propòsit. Tampoc volem "cantar la canya a ningú", ni molt menys "donar gat per llebre". Només provem de "no perdre el fil" i "posar els punts sobre les is", sense necessitat de passar per "uns setciències". I esperem fer-ho sense necessitat de "treure el sant Cristo gros".La història es pot escriure de moltes maneres. Hi ha la història oficial, la que escriuen els vencedors; la història no oficial, que gairebé mai no poden escriure els vençuts; la gran història de passats més o menys gloriosos; la història desconeguda, que només s intueix per escassos vestigis; la història del present, la que es construeix dia a dia... i també la petita història de les expressions populars, sovint universals, però que formen part del patrimoni lingüístic i cultural d una comunitat determinada. Petites frases que, per un motiu o per un altre, han pres cos, s han emancipat del seu primer origen i s han incorporat a la parla quotidiana, gairebé sempre amb un sentit diferent del que inicialment tenien. Simultàniament, sense que ningú s ho proposés, ha aparegut una ciència popular de fondes arrels denominada paremiologia, que estudia l origen de proverbis, refranys, aforismes, frases fetes, sentències, màximes, adagis... En resum, dites populars que han arribat fins a nosaltres com un reflex de les maneres de sentir dels pobles, tant si estan circumscrites a una zona geogràfica particular com si abracen una àrea més extensa. Cada poble ha adaptat les dites al seu propi caràcter, d acord amb els seus trets distintius i, sobretot, a la seva parla. Moltes d aquestes frases procedeixen de costums antics, actualment en desús, i serien difícilment comprensibles si se n desconegués l origen. Algunes provenen de velles narracions, contes i rondalles ben conegudes, mentre altres tenen motius més incerts, però en conjunt constitueixen tot un entramat lingüístic que ha sobreviscut al pas dels anys, malgrat els notables canvis socials que s han esdevingut. Per què unes expressions es popularitzen i altres no? Probablement, les dites sorgeixen perquè en un moment determinat i en unes circumstàncies concretes, els fets que les envolten són propicis a la seva creació: una conjuntura històrica, una situació climàtica, una narració existosa, un fet cultural notable, un personatge il·lustre... en qualsevol cas, sempre es correspon amb un fet concret que transforma una simple frase en una dita habitual, sobre la base de repetir-la nombroses vegades i en el sentit que el poble li ha volgut donar. L autor només ha pretès explicar de manera senzilla el significat i la provinença d una colla de dites, no pas les causes que les han fetes populars ni per què són àmpliament utilitzades. N hi ha prou de saber que formen part dels costums del nostre país i que, si el poble les conserva, el bagatge cultural comú serà més ric i esplendorós.