«Pare, tu has tingut mai por?», pregunta en Max. I el pare li parla d?ombres, de laberints, de cops, de somnis i d?armadures. Un poètic àlbum il·lustrat que ens recorda que la por ens acompanya des de sempre i necessita ser expressada; ens posa en alerta, i ens brinda una oportunitat per arribar a llocs inexplorats del nostre interior.FRAN PINTADERA Visc en una vall que fa olor de taronja. De petit, curiosament, el taronja era el meu color preferit. Avui, uns quants anys després, gaudeixo dels altres colors que trobo pel camí: el vermell que viu en el foc, el rosa que vesteix els ametllers, la tinta negra sobre el full en blanc. Com passa en aquest llibre, jo vaig tenir i tinc les meves pors. Si m?ho permets, te n?explico una: Durant un temps, quan acabava d?escriure un conte o un poema, em pensava que seria l?últim. Que potser m?havia quedat sense idees. Sense res per explicar. Tenia por que no se m?acudissin més històries. En aquella època pensava que els relats i els versos sorgien del meu cap. A poc a poc vaig aprendre que les grans històries no venen de la ment, sinó de la vida. I que la vida és inesgotable. Per això aquesta por se?n va anar. Perquè estic convençut que mentre hi hagi foc i ametllers per contemplar, continuaran naixent històries que mereixin ser explicades. ANA SENDER Vaig néixer l?any 1978 a la ciutat de Terrassa. Tinc la sort de dedicar-me a il·lustrar i a escriure històries des de fa uns quants anys. El que poca gent sap és que també soc una gran col·leccionista de pors. Tinc una por vermella i brillant com la sang fresca; una altra és grossa, fosca i llefiscosa; també en tinc una de petita com un gra d?arròs, i una altra que sap xiular. Un cop vaig tenir una por que se m?assemblava, però tenia els ulls més grossos. També vaig tenir una por amb forma d?ou negre, pesat i fràgil, com el que he dibuixat en aquest conte. Dibuixar no em fa por gairebé mai; és de les coses que més m?agraden del món. També m?agraden molt els boscos, compartir històries, la meva filla Ariadna, els porcs senglars i quan aconsegueixo fer una cosa encara que m?espanti. Si pogués, viuria sempre a l?aigua.