Gual Vilà, ValentíValentí Gual Vilà (Barcelona, 1962) és professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Les seves recerques s'orienten preferentment a la demografia (té publicades Vida i mort a la Conca de Barberà, La família moderna, que recull la seva tesi doctoral, i "Gavatxos", gascons, francesos) i als aspectes econòmics i socials de la Catalunya moderna (Terra i guerra, La comunitat pagesa catalana a través dels documents, Els Batlle de Vilaverd: de Tarba a ciutadans honrats de Barcelona, Els béns comunals a la Catalunya moderna). També ha conreat el terreny de les monografies; destaquen les referides a Rocafort de Queralt, on viu des de 1988 i d'on és l'alcalde des de 1995, i a Conesa i Vilanova del Camí, en col·laboració. Ha investigat el fascinant món de la jurisdicció i la justícia a l'època moderna, amb un eix centrat en la documentació de l'Arxiu de Poblet, d'on han resultat L'exercici de la justícia eclesiàstica. Poblet, segles XV-XVII i el monumental Justícia i terra. La documentació de l'Arxiu de Poblet (armari II), publicat per Cossetània Edicions l'any 2003. A més, ha prestat atenció a un intent de regicidi que hauria pogut canviar el curs de la història, Matar lo Rei. Barcelona, 1492. És autor de més de tres-cents cinquanta articles de temàtica històrica; director de la col·lec­ció La Creu de Terme, de Cossetània Edicions, per a la Conca de Barberà; vocal del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà i de l'Associació Cultural Baixa Segarra; assessor de la revista Sàpiens en articles de temàtica d'història moderna; redactor del capítol "La repressió" en l'obra col·lectiva Catalunya durant la Guerra de Successió, i conseller comarcal de Cultura, Joventut i Esports del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.