Aquest llarg poema lliure reflecteix la preocupació ecològica de Handke; l?autor reflexiona sobre l?entorn en el sentit més global. Handke ens convida a viure el temps d?una manera profunda, en una mena de comunió plena de sentit que anomena «durada». Mitjançant una sèrie d?imatges i la intuïció ens endinsem en el temps de la consciència, que no té res a veure amb un èxtasi fora del temps ni amb el temps que mesuren els rellotges.