LÆestiu del 2022, en un viatge a -taca, vaig sortir a córrer. Era la primera vegada que corria amb unes sandàlies tarahumares per un terreny agrest. Vaig enfilar un corriol estret i pedregós arran de costa. Mentre corría vaig deixar de sentir el repicar de les pedres, la cadència dels meus peus, la meva respiració, només silenci, mar i el vent xiuxiuejant lógia, paraules. Un poema semblava escriureÆs a través del meu cos, com si sorgís de la terra i mÆentrés pels peus i el sacre. Vaig arribar a ...