Teniu a les mans una dotzena nabokoviana, és a dir, tretze contes de Vladímir Nabókov. Quan Lolita el va catapultar a la fama, l’autor va començar a reunir de manera sistemàtica en diferents col·leccions de tretze contes els relats que prèviament havia publicat en revistes o volums dispersos. De cada recull, ell en deia «una dotzena de Nabókov» —en anglès remet a l’expressió a baker’s dozen, una dotzena de forner, que per tradició equivala tretze unitats. Mantenint-nos fidels al seu número preferit, hem triat tretze contes, teixits amb una ironia melancòlica, on apareixen molts temes de la seva narrativa breu: l’exili, la pèrdua, la memòria, la identitat, l’absurd, el rebuig al totalitarisme… Gairebé tots aquests contes van ser publicats originalment en rus, però amb el temps el mateix autor va cotraduir-ne la majoria a l’anglès. La traducció al català és, en gran part, una laboriosa tasca de síntesi a partir de les dues llengües.