Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895), són dos clàssics del pensament filosòfic, econòmic i històric, i la seva obra va iniciar una llarga i diversa tradició de filosofia i política transformadora (Labriola, Gramsci, Benjamin, Bloch, Mike Davis...)

Responent el qüestionari de la seva filla Laura, Marx va escollir els seus dos aforismes preferits: "Res humà no m’és aliè" i "És bo dubtar de tot". El primer sintetitza el nucli essencial de la seva vida, de la seva obra i de la seva praxi. El segon, clara refutació de qualsevol aproximació dogmàtica a les seves teories, anàlisis i propostes, és una declaració metodològica crítica i insubmisa que descriu el conjunt de la seva obra.

Un dels marxistes que més i millor han conegut l’obra de Marx al nostre país, Manuel Sacristán Luzón (1925-1985), va escriure en una anotació de lectura: «No cal ser marxista (Marx); l’únic que té interès és decidir si hom es mou, o no, dins d’una tradició que intenta avançar, per la carena, entre la vall del desig i la de la realitat, a la recerca d’un mar on tots dos conflueixin».