Mai no hi havia hagut, des de l’època de les catacumbes, un intent massiu, organitzat i impune d’acabar amb comunitats cristianes senceres. Les dades colpidores que Pilar Rahola aporta en aquest llibre, d’una manera sistemàtica i rigorosa, són tràgiques i encenen totes les alarmes d’una sagnia que no sembla tenir aturador. Coptes, assiris, siríacs, ortodoxos de diverses litúrgies, protestants i també catòlics, pateixen avui l’estigma de la creu. Són màrtirs els caldeus assassinats pel Daeix per no voler convertir-se a l’islam, o els coptes morts per les bombes a les catedrals d’Egipte, o els cristians nord-coreans tancats per tota la vida en camps de treball forçat a causa de la seva fe. Això és el martiri i aquests són els màrtirs del segle XXI. I malgrat el crit desesperat de tantes comunitats violentades, el silenci s’imposa com un vel allà on pateixen el martiri, però també a Occident, on els cristians no formen part del que és políticament correcte. 

«Creure en Crist ha esdevingut una creença amb un elevat risc que condueix milers de persones a la presó, l’exili i la mort. Les xifres, les vivències i els fets que relatarà aquest llibre ho demostraran de manera descarnada. Si aquesta denúncia remou consciències, inspira compromisos i ajuda a pal·liar la solitud de milers de cristians, haurà tingut algun sentit. No oblidem que qualsevol víctima pot morir dues vegades: quan és assassinada i quan se li nega la condició de víctima». Amb pròleg de Julio María Sanguinetti.

Pilar Rahola (Barcelona, 1958). És analista política a La Vanguardia, a 8 al dia amb Josep Cuní i a El món a RAC1. A més dels seus llibres d’assaig, el seu debut com a novel·lista va ser amb El carrer de l’embut (2013) i es va veure coronat per l’èxit de Mariona (2014), un dels llibres més venuts dels últims anys. Ha estat guardonada amb el Premio a la Mejor Articulista de Prensa, atorgat per l’Asociación Profesional Española de Informadores de Prensa, Radio y Televisión l’any 2007. També el 2010, amb el Premi Atlàntida, atorgat pels editors catalans, i el 2011 a Ginebra, amb el Morris Abram Human Rights Award, concedit per l’organització UN Watch, per la seva defensa de la dona a l’Islam i la seva lluita global pels drets humans.