Fonsi Loaiza ens dibuixa l’arbre genealògic de les clavegueres que dirigeixen el projecte de les classes dominants espanyoles, amb noms i cognoms, sense embuts.

Un cas rere l’altre, clientelisme de classe, capitalisme d’amiguets sancionat per la «sacrosanta» Constitució, la Conferència Episcopal i la llotja del Bernabéu. El nostre dia a dia està marcat pels escàndols de corrupció, les portes giratòries, els rics que no entren a la presó i els pobres que no en surten.

L’oligarquia espanyola ha aconseguit donar continuïtat al seu projecte d’acumulació nascut el 1939. Les seves corretges de transmissió continuen ben greixades malgrat els desfalcs continus i les fissures produïdes per diversos moments de resistència de les classes populars. En aquest llibre, petit, però contundent, el periodista Fonsi Loaiza ens dibuixa l’arbre genealògic de les clavegueres que dirigeixen el projecte de les classes dominants espanyoles, amb noms i cognoms, sense embuts.

Què passa amb l’Església, els mitjans de comunicació, els cossos armats, la Casa Reial, la judicatura, la patronal i els partits del règim? Què passa en aquest Estat que, sempre que parlem d’aquestes institucions, podem parlar d’abusos de poder, de violències de tota mena i de que lligat que va quedar tot durant la Transició? Aquesta és una proposta per trencar amb tot això i continuar lluitant.