Els mèrits de la literatura, la pintura, la música i les arts en general dins d’una societat cada vegada més dominada per la «ciència»; la dignitat dels versos; la dubtosa oposició entre clàssics i moderns; els encerts i els punts febles de les religions; el capteniment de la gent assenyada davant de l’estupidesa de la majoria; la naturalesa i els límits del pensament humà... Per mitjà de breus anotacions --sovint tan sols per mitjà d’enginyosos aforismes--, Valéry ens convida en aquest llibre a una festa per a l’intel·lecte, un lluminós estat de la qüestió sobre la nostra civilització, sobre l’evolució o el retrocés intel·lectual de la humanitat i, principalment, sobre el paper de la literatura en la formació de l’esperit de les persones.

Paul Valéry (Seta, 1871 ‒ París, 1945) va ser un dels intel·lectuals més influents de la literatura universal durant la primera meitat del segle XX. Narrador excepcional, traductor finíssim, crític literari clarivident, pensador infatigable, Valéry ha estat celebrat sobretot per la seva poesia ―que inclou títols cabdals com La jeune Parque o Le cimetière marin, entre molts altres― i pels seus escrits i notes de caire assagístic, que ocupen milers de pàgines d’una profunditat i una intuïció fora del comú, com podeu comprovar en el recull Tal qual, que, esdevingut un llibre mític a França des de la seva publicació, ara presentem per primer cop en català.