Probablement, Joaquim Nadal és ara mateix la figura més rellevant del socialisme català. Home de sòlida formació i de llarga trajectòria, afiliat al PSC des del 1980, va ser alcalde de Girona del 1979 al 2002 i candidat a la Generalitat l'any 1985. Home fort dels governs de Maragall i Montilla, manté relacions excel·lents amb personalitats del món polític, econòmic i cultural del país. Les seves memòries han d’ajudar-nos a entendre les últimes dècades i l’evolució de la política catalana. Joaquim Nadal és un personatge carismàtic i respectat per la ciutadania, però sovint vist amb suspicàcia pels rígids aparells de la tradicional política de partits.

Joaquim Nadal és Doctor en Història per la UB. Ha estat professor a la universitat de Liverpool (1970-1972), a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1983) i director del Col·legi Universitari de Girona entre 1978 i 1979. Catedràtic d’Història Contemporània de la UAB des de 1987, i de la Universitat de Girona des de 1992. Ha estat conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 2003 a 2010, conseller de la Presidència el 2006 i portaveu del Govern de 2003 a 2006. Alcalde de Girona de 1979 a 2002 i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) de 1981 a 1995. Diputat al Parlament de Catalunya de la II a la XI Legislatura (1984-2012), quan ha exercit els càrrecs següents: president del Grup Parlamentari Socialista (1995-1999), portaveu del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi (1999-2003) i president del Grup Parlamentari Socialista i cap de l’Oposició (2010-2012). Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1980, ha estat membre de l’Executiva Nacional i primer secretari de la Federació de les comarques gironines. El 1995 va ser proclamat per aquest partit candidat a la Presidència de la Generalitat.