El propòsit inicial d’aquest estudi ha estat explicar i definir la dona catalana a travésde la història del segle XX. Al llarg del temps, les dones han estat protagonistesinvoluntàries de diferents formes de marginació, repressió, prejudicis,maltractaments, violència dins de la família i violència de gènere.Som conscients que en aquest espai de temps s ́ha avançat molt però encara restamolt per a conquerir.S’ha visualitzat el canvi produït entre una dona catalana de l’any 1900 i una del 2000(aproximadament). Em vaig plantejar vàries preguntes i ara tenim algunes respostesque no totes són definitives. S’ha d ́acceptar.El segle XX ha estat el segle de les dones. Probablement, al llarg de la història mai nohi ha hagut una època de canvis tan extraordinaris per a elles. En un procés no lineal,amb avenços i retrocessos, en els albors del segle XXI s’ha vist com s’han superattants preconceptes, prejudicis i tabús.Calia preguntar-se quins estereotips distingeixen les dones actuals i les aparta delmodel de les dones de finals del segle XIX. Com i per què, a poc a poc, s’ha anatsedimentant i quallant una tipologia femenina que a finals del segle XX ha pogutdesenvolupar-se i esdevenir protagonista en la política, el sindicalisme, la medicina,la ciència, el periodisme? Protagonista també en altres camps potser no tant vistosos,però imprescindibles: conductores del metro, d’autobusos, empleades d’oficines,telefonistes, taxistes, transportistes.Si fa cent anys “lo normal” era que la majoria de les dones catalanes fossin submises,ara moltes d’elles han esdevingut lliures, valentes i transgressores. En aquest sentit,el triomf d’aquelles dones pioneres, avantguardistes, ha estat total. Els seus sacrificisno han estat en va, han obert una escletxa d ́oportunitats i reconeixement.