L?aparició del llibre "Turistes, sirenes i gent del país" (1966), de Manuel Costa-Pau, desvetllà una gran expectació. El que provocà més sorpresa fou, sobretot, la manera com tractà un tema de gran interès que, en aquells moments, constituïa tota una novetat plena d?incògnites: la irrupció del turisme de masses als Països Catalans. Lluny d?un informe ple d?estadístiques i d?àrides dades econòmiques, l?escrit era una lúcida anàlisi de la qüestió, molt rigorosa, però també extraordinàriament amena i divertida per a tota mena de públic. Les dades econòmiques i sociològiques es combinaven amb la vivència que el fenomen havia provocat en la gent del país (i en els mateixos turistes). Crítics i periodistes significatius de l?època, com Carme Barberà, Francesc Roca, Robert Saladrigas, Sempronio, Joan Guillamet o Àngel Carmona o, més recentment, Joan Ferrerós celebraren l?aparició del volum i lloaren el nou autor.