Un conflicte de llengües ens mostra com, al llarg de la història, hi ha hagut un discurs contra la llengua catalana i, especialment, contra l’escola en català. Els governs i els partits polítics espanyols —i també nombroses associacions, diaris i intel·lectuals— han intentat impedir-ne la normalització, argumentant una suposada superioritat de la llengua castellana per als diferents usos socials.

Per a l’autora, sovint es fan servir l’escola i la llengua per atiar un conflicte de llengües i una batalla identitària que no existeixen a la societat catalana. El seguiment cronològic del conflicte, des de la Nova Planta fins a la Llei Wert, fa evident l’existència d’una campanya contínua contra la llengua catalana amb la voluntat de no reconèixer la personalitat política, cultural, lingüística i nacional de Catalunya.