«El meu exili va començar l'any 1962, quan en una de les batudes de la brigada politicosocial van començar a detenir companys i companyes, en témer que em detinguessin a mi també, vaig marxar ràpidament d'Espanya. Recordaré sempre aquell dia, un dia plujós...»

Així comença Vicenç Navarro les seves memòries, on trena la seva autobiografia, les seves experiències com a membre de la resistència antifeixista amb la història de Catalunya i Espanya de l'últim segle. Vicenç Navarro és un dels pensadors i científics contemporanis més importants. Fora de l'Estat espanyol, ha estat professor en centres acadèmics de Suècia, Gran Bretanya i els Estats Units. A Espanya va ser catedràtic d'Economia a la Universitat de Barcelona, i de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra. I va fundar i dirigir el Public Policy Center, patrocinat per la UPF i per la Johns Hopkins University, de la qual és professor emèrit.

És autor de desenes de llibres, molts d'ells traduïts a diversos idiomes i ha assessorat governs, a més de l'espanyol i el català, com Suècia, Estats Units, Cuba, Xile, entre d'altres. També ha assessorat molts organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Salut i la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides. Navarro va fundar l'Observatori Social d'Espanya i és el rector emèrit de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya.